La memòria de l'oracle

Cada guerra és una derrota i cada societat l’ha haguda de sofrir en algun moment de la seva història. A Mallorca, la Guerra Civil i les seves conseqüències passaren a formar part del subconscient collectiu, provocant ferides, odis i desencontres que el temps encara no ha estat capaç de cloure.

“... I quan amb les dues mans agafà, amb un gest trèmul i insegur, aquella peça que em fità des de l’obaga d’aquells forats que un dia abastaren la claror del sol i la brillantor dels estels, la meva facultat elucubradora va concloure que es tractava d’un crani humà: una calavera que expressava la sorda pregària de les ànimes que mai no han trobat repòs ni justícia”.

Cada guerra segueix, per molts d’anys que passin, el mateix patró, el mateix relat; sempre és la mateixa moneda llençada a l’aire, amb la mateixa cara i la mateixa creu, la dels vencedors i la dels vençuts, sempre amb el mateix protagonista: el dolor.

“Misteri o revelació. Càstig o perdó. Desig o negació. Silenci o profecia. Per tot això arribarà algun dia la clara nit dels àugurs. I aleshores serem pols que retorna a la llum victoriosa del principi. Criatures vagant entre l’orbetat i l’anunciació. Entre la paüra i l’esperança. I serem també fills del no-res”