Maria-Antònia Oliver
Quan als vint-i-tres anys publica Cròniques d’un mig estiu (1970), un madur Llorenç Villalonga afirma que aquella joveníssima escriptora arribaria molt lluny. Una vintena de títols més tard, entre els que destaquen obres com Estudi en lila (1985), El sol que fa l’ànec (1994), Amor de cans (1995) o Tallats de lluna (2000) i una llarga llista de premis com el Prudenci Bertrana (1991), Ciutat de Palma (1994), la Creu de Sant Jordi (2007) o el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2016), donen la raó al mestre.
