Jaume Fuster
De vocació literària precoç, escriví la seva primera novella als catorze anys i més tard seria el seu gust pel cinema i les novelles de detectius allò que el portaria convertir-se en un dels referents de la novella negra en català. Personatge vital i polifacètic, escriptor, traductor, guionista de cinema i televisió, tingué un paper fonamental dins la campanya per a l’ús del català i impulsà la creació de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. A la dècada dels vuitanta del segle passat formà part, amb autors com Antoni Serra, Maria Antònia Oliver o Jaume Cabré, del collectiu Ofèlia Dracs.
La seva extensa obra conté títols essencials com De mica en mica s’omple la pica (1972), Tarda, sessió contínua, 3,45 (1976), Deu pometes té el pomer (1980), L’illa de les tres taronges (1983) o Les claus de vidre (1984).
